ignasi (2)

Hi ha un petit llibre que ha estat sempre a les meves estanteries, en les diferents cases on he viscut, tot i que jo mai li vaig fer molt de cas fins que vaig ser gran. És una versió, que en el seu moment deuria considerar-se moderna, amb dibuixos per a infants, d’una vida de sants: la biografia del meu patró, Sant Ignasi de Loiola. Me la va regalar el meu abuelo el dia del meu bateig. Es pot veure en aquesta dedicatòria que hi ha escrita a l’interior de la portada.

dedicatoria abuelo

Li tinc una especial estimació a aquest llibret perquè és un dels records que tinc del meu abuelo Luis. El meu avi va patir esclerosi mútiple durant molts anys i no tinc gairebé cap record de comunicació amb ell. Restava silent a la seva cadira de rodes, i a mi em feia una mica de cosa dirigir-me a ell, no sabia com parlar-li. Per això, aquestes paraules que m’escriu ell a mi, quan encara era un bebè d’un mes i mig, són un regal. Sobretot perquè queden com a record de la data del meu baptisme i per aquest “Un beso y que seas bueno” final.

Fa pocs dies, el 31 de juliol, vam celebrar el dia de Sant Ignasi i vaig pensar en escriure aquesta entrada al blog, que arriba una mica tard. Volia explicar que l’estimació que li tinc a aquest llibret va ser la raó principal per la que, quan l’Enric Puiggròs em va demanar fer uns dibuixos per un llibret sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola, amb una iconografia més actualitzada, vaig dir que sí. Aquí es veuen les dues portades. A l’esquerra hi ha el llibre que em va regalar el meu avi i a la dreta el que he dibuixat jo, amb textos de Pedro Rodríguez-Ponga, a partir de la novel·la biogràfica de José María Ridríguez Olaizola. El llibre va sortir cap a l’octubre de 2016 publicat per Mensajero.

llibresignasi.jpg

Hi ha una experiència molt important a la vida d’Ignasi que s’anomena habitualment “la il·lustració del Cardener”. Il·lustrar aquesta il·lustració, valgui la redundància, era molt difícil. Aquesta, il·lustració (o il·luminació, com la de Buda sota l’abre de Bodhi), va suposar un canvi de mirada en la vida d’Ignasi. De cop, va començar a veure la realitat amb uns altres ulls. Aquí la meva versió:

 

08a08b08c

 

Anuncios

tornar-hi

Aquest curs ha estat molt intens. Molta acció, molta feina, moltes persones, molta vida. Molta alegria i també molt de cansament. Tot això ha fet que deixés abandonat aquest espai però ara que s’apropen les vacances tinc ganes de reactivar-lo una mica. Sobretot perquè amb el descans apareixen també les ganes de dibuixar, d’escriure, de fer fotos. El soroll diari (extern i intern) fa que passin setmanes i m’oblidi d’aquesta part de mi que em dóna tanta pau. I com menys pau més soroll, és un cercle viciós.

Aquest cap de setmana passat vaig estar jugant amb els retoladors. Penjo alguns dibuixos que m’han agradat. Com sempre, els meus motius principals, les meves motivacions: l’Ana i la Naiara. Dibuixos d’estar per casa.

DSC03992DSC03990DSC03991

88x31