Un any més, practicant retrats a l’escola, he provat sort.
Anuncios
antologia
En Xavier Melloni em va demanar la col·laboració amb un llibre en el que s’ha recollit textos dels primers jesuïtes. A cada capítol hi ha un retrat d’aquests 19 jesuïtes.
família (2)
La meva germana i el meu cunyat. Una il·lustració feta amb molta estimació.
bones notícies
Dibuix-síntesi d’un treball fet al claustre de l’escola pels volts del Nadal.
tresor
La proposta que vaig fer com a imatge pel lema del curs de l’ACO. A la versió definitiva li han fet algun canvi.
mou-te
L’escola on treballo, l’Anna Ravell, ha entrat a formar part a la xarxa d’escoles maristes. El procés de transició que estem fent m’ha tocat de ple per diferents raons. Una d’elles, la col·laboració en la preparació del pòster del lema que el curs vinent faran servir totes les escoles de les quatre províncies d’Espanya. És aquest…
ignasi (2)
Hi ha un petit llibre que ha estat sempre a les meves estanteries, en les diferents cases on he viscut, tot i que jo mai li vaig fer molt de cas fins que vaig ser gran. És una versió, que en el seu moment deuria considerar-se moderna, amb dibuixos per a infants, d’una vida de sants: la biografia del meu patró, Sant Ignasi de Loiola. Me la va regalar el meu abuelo el dia del meu bateig. Es pot veure en aquesta dedicatòria que hi ha escrita a l’interior de la portada.
Li tinc una especial estimació a aquest llibret perquè és un dels records que tinc del meu abuelo Luis. El meu avi va patir esclerosi mútiple durant molts anys i no tinc gairebé cap record de comunicació amb ell. Restava silent a la seva cadira de rodes, i a mi em feia una mica de cosa dirigir-me a ell, no sabia com parlar-li. Per això, aquestes paraules que m’escriu ell a mi, quan encara era un bebè d’un mes i mig, són un regal. Sobretot perquè queden com a record de la data del meu baptisme i per aquest “Un beso y que seas bueno” final.
Fa pocs dies, el 31 de juliol, vam celebrar el dia de Sant Ignasi i vaig pensar en escriure aquesta entrada al blog, que arriba una mica tard. Volia explicar que l’estimació que li tinc a aquest llibret va ser la raó principal per la que, quan l’Enric Puiggròs em va demanar fer uns dibuixos per un llibret sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola, amb una iconografia més actualitzada, vaig dir que sí. Aquí es veuen les dues portades. A l’esquerra hi ha el llibre que em va regalar el meu avi i a la dreta el que he dibuixat jo, amb textos de Pedro Rodríguez-Ponga, a partir de la novel·la biogràfica de José María Ridríguez Olaizola. El llibre va sortir cap a l’octubre de 2016 publicat per Mensajero.
Hi ha una experiència molt important a la vida d’Ignasi que s’anomena habitualment “la il·lustració del Cardener”. Il·lustrar aquesta il·lustració, valgui la redundància, era molt difícil. Aquesta, il·lustració (o il·luminació, com la de Buda sota l’abre de Bodhi), va suposar un canvi de mirada en la vida d’Ignasi. De cop, va començar a veure la realitat amb uns altres ulls. Aquí la meva versió:
